Els Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) són trastorns del neurodesenvolupament que tenen el seu inici a la infància i que afecten aproximadament al 2% de la població.

Existeix una elevada variabilitat en la presentació d’aquests trastorns, la qual cosa implica que els símptomes es manifesten d’una manera o d’una altra en cada persona distribuint-se en un continu o espectre de menor a major severitat.

Les característiques nuclears del TEA són la presència d’alteracions en la comunicació social i de patrons de comportament repetitius, restringits i estereotipats que dificulten la inclusió i adaptació de la persona al seu entorn social, escolar o acadèmic, laboral o de lleure.

És important tenir en compte que aquestes dificultats poden variar en cada moment evolutiu i que algunes persisteixen al llarg de tota la vida.

La Síndrome d’Asperger es pot considerar un trastorn de l’espectre de l’autisme de severitat lleu o moderada (TEA amb nivells de suport 1 i 2). Es caracteritza, en la majoria de casos, per la presència d’un nivell intel·lectual i de llenguatge dins de la normalitat que coexisteix amb importants dificultats socio-comunicatives i patrons de comportament repetitius.

Algunes de les dificultats més rellevants podrien ser les següents:

Àrea de les Relacions Socials

• Dificultat per relacionar-se amb els iguals i en la integració en grups o amistats.
• Mancances o absència en la iniciació i la resposta social, que comporta dificultats per participar en jocs i activitats socials.
• Escassa comprensió de normes socials bàsiques.
• Manca d’habilitats socials i de resolució de conflictes interpersonals.
• Interpretacions errònies de les intencions i el comportament dels altres.
• Ingenuïtat en la comprensió de les relacions socials.
• Apropaments socials peculiars o atípics, així com dificultats per adaptar-se als diferents contextos socials.

Àrea de Comunicació

• Poca comprensió i dificultats en l’ús de la comunicació no verbal (contacte ocular, llenguatge corporal, expressions facials, gestos, distància personal…)
• Dificultat per mantenir una conversa socialment recíproca, tendència a la unilateralitat, degut a dificultats per alternar els torns de conversa, escoltar, ampliar informació, fer preguntes, etc.
• Tendència a monopolitzar la conversa sobre els seus temes d’interès, a fer preguntes o comentaris poc apropiats en situacions socials.
• Interpretacions literals del llenguatge (dificultat per entendre ironies, frases fets, dobles sentits i acudits).

Àrea de comportament, imaginació i flexibilitat

• Adherència excessiva a rutines o rituals específics no funcionals.
• Dificultat per interpretar instruccions i normes de forma flexible.
• Dificultats per canviar la forma de fer una tasca i gestionar els canvis i els imprevistos.
• Patrons de pensament rígid.
• Interessos restringits i obsessiu per diferents temes o activitats.
• Ús repetitiu i estereotipat de joguines i objectes.
• Moviments inusuals o repetitius de mans, dits, braços o tot el cos.
• Parla repetitiva, us estereotipat o idiosincràtic del llenguatge

Àrea motora, sensorial i emocional

• Manca d’estratègies de regulació emocional, baixa tolerància a la frustració.
• Hi pot haver hipersensibilitat a estímuls sensorials (música, llum, sorolls, textures, roba…) encara que en alguns casos també pot donar-se una hiposensibilitat.
• Dificultats en la psicomotricitat fina i la coordinació motora, maldestres.
• Poden tenir dificultats de tipus atencional, en el processament de la informació, en la planificació i organització de tasques, etc.
• Disminució de l’autoestima i possible presència de trastorns emocionals, com l’ansietat, i la depressió, o d’altres comorbiditats psicopatològiques.